Capítulo 53: ....ando. Y punto.

Tots aquells anys vaig patir.
Llavors no ho sabia, però vaig patir molt.
Llavors no plorava, pero si que sentia.
Em vas fer tant de mal...inconscientment, però me'l vas fer.
Jo no entenia gaire cosa, pero entenia que allò no anava bé. I amb això n'hi havia prou.

Passaven els anys, i no canviaves.
Hi havia mentides a l'armari, i espants de matinada.
Hi havia relacions vicioses que no entenia, i suposo que encara no les entenc.
El dolor era gros. És una bona paraula per descriure un concepte abstracte.

I seguien passant els anys i em feies mal.
I jo veia les situacions, i veia el dolor. Intern i extern.
I jo patia, i havia de viure mentides i plors.
De la mateixa manera que havia de creixer.

Vaig seguir sent la teva esponja, i vaig xuclar tota l'energia negativa.
Van passar els anys i jo vaig créixer.
Malament, però vaig créixer. Vaig haver de fer molt de mal per tal de saber quin era el meu propi jo.

I ara que tot ha passat, vull que sàpigues que t'estimo amb tota l'ànima. Amb tot el cor. Amb l'estòmac i amb el cervell.
Però sobretot, independentment de com, ho faig pel "perquè".
Ho faig perquè tu ets qui ets.